Exercici núm 3
1. La dieta mediterrània (què és? quins aliments en
formen part? com afecta la salut humana?...)
La dieta mediterrània té com a base l’oli d’oliva,
el blat, les verdures, els llegums, la fruita i el peix. Fruits secs (sobretot
nous i avellanes i ametlles) També la carn de porc, vedella, xai, pollastre i
conill, però sempre cuinada amb oli d’oliva. Inclou el vi.
Per tant és una alimentació rica en hidrats de
carboni complexos, fibra, vitamines i minerals, i pobra en greixos saturats,
d’origen animal. És més rica en proteïna vegetal que en proteïna animal.
Els beneficis són molt destacables per
evitar les malalties cardiovasculars (especialment
hipertensió) i la diabetis, i es creu que ajuda a prevenir alguns tipus de
càncer. És saludable pel consum de peix, especialment el peix blau (sardina,
seitó, verat, tonyina) que és ric en àcids grassos omega3 i oli d’oliva, que redueixen
el nivell de coloesterol, en lloc degreixos animals (llard, cansalada, carns
greixoses).També és saludable pel consum de vi, sobretot el vi negre, que
aporta antioxidants a quantitats moderades.
2. El menú del dia i les calories (proposeu diferents plats i receptes
per a crear una dieta per tot un dia amb esmorzar, dinar, berenar i sopar. Cal
una taula calòrica dels aliments més importants i calcular les calories
aportades per cada aliment/plat i adequar la quantitat a menjar segons les
necessitats calòriques diàries d'una persona de la vostra edat).
MENÚ
|
ESMORZAR
|
DINAR
|
BERENAR
|
SOPAR
|
|
Cereals sense sucre,
llet desnatada i cacau,
una poma
|
Patates al forn amb
mantega,
pollastre al forn
amb herbes aromàtiques,
amanida verda.
taronja
|
Llet amb cacau,
pa amb tomàquet i pernil
|
Sopa de verdures,
llenguado amb
mantega (Meunière) i
iogurt natural amb
sucre
|
CÀLCUL DE CONSUM DE
KILOCALORIES
|
ALIMENTS
|
QUANTITAT
|
Kcal
|
|
cereals sense sucre
|
80 g
|
155 kcal
|
|
llet desnatada i
cacau en pols
|
200 ml
|
170 kcal
|
|
poma
|
200 g
|
73 kcal
|
|
patates al forn
|
200 g
|
156 kcal
|
|
pollastre al forn
|
¼ de pollastre de
300g
|
270 kcal
|
|
amanida verda:
enciam i espàrrecs
|
30 g
|
18 kcal
|
|
taronja
|
200 g
|
63 kcal
|
|
llet desnatada i
cacau en pols
|
200 ml
|
170 kcal
|
|
pa amb tomàquet i pernil
|
60 g de pa i dues
llesques pernil
|
362 kcal
|
|
sopa de verdures
|
250 g
|
95 kcal
|
|
llenguado
|
200 g
|
80 kcal
|
|
iogurt amb sucre
|
125 g
|
85 kcal
|
|
oli d’oliva
|
30 g
|
270 kcal
|
|
mantega
|
30 g
|
188 kcal
|
|
TOTAL
|
|
2.155 kcal
|
3. Mira amb atenció el següent vídeo del programa "Què qui com"
Colesterol,
Omega 3 i contaminants
Contesta el següent qüestionari vídeo:
1. Com es diuen els aliments que,
a més d’alimentar-nos, intenten millorar el nostre estat de salut?
Aliments
nutricèutics.
Són
àcids grassos que el cos no pot fabricar, així que els hem d’obtenir mitjançant
la dieta. Els omega3 ajuden a combatre el colesterol “dolent”.
3. Com es
transporta el colesterol a la sang?
El
colesterol cobreix les nostres cèl·lules. El fetge és una “fàbrica de
colesterol”, que viatja per les artèries, a través de dos “vehicles”: la HDL o
lipoproteïna d’alta densitat, que carrega colesterol i tota mena de greixos, i la LDL o lipoproteina de baixa densitat.
Quan van sobrecarregades, perden la càrrega, que s’acumula a les vores dels
vasos. Si el colesterol és alt, hi ha molt de transport de LDL i s’acumula a
les parets del vas sanguini.
L’HDL
és la proteïna més petita i d’alta densitat, i té un efecte protector,
transporta el colesterol bo. L’altra lipoproteïna és la LDL, de baixa densitat
i que transporta el colesterol perjudicial pel sisteva cardiovascular.
Placa de colesterol
4. Quin és
l’origen dels problemes cardiovasculars?
L’excés
de colesterol LDL “tapona”les venes. L’artèria coronària es va envellint amb
els anys i s’hi forma una “esclerosi”, una placa que no deixa circular bé la
sang. Aquesta placa pot ser aconseqüència de fumar, colesterol LDL, sucre, hipertensió. Una vegada
s’ha fet aquesta placa, l’estrès és el desencadenant de l’infart.
5. Quins són
els greixos perillosos per al nostre aparell circulatori?
Els
àcids grassos saturats: tot el greix d’origen animal (greix, carn grassa i llet
sencera) i entre els olis vegetals el de coco i de palma.També n’hi ha en el
rovell d’ou.
Rarament
l’estrès per si sol provoca un infart.
El tabaquisme,
el consum excessiu d’alcohol, la dieta rica en greixos saturats el sedentarisme, associats a les situacions
d’estrès. La manca de consum d’olis vegetals especialment d’oliva, perquè conté
greixos insaturats.
La
sardina i el seitó tenen dioxines; la tonyina, mercuri; el llenguado, arsènic,
i les gambes, cadmi i hidrocarburs aromàtics policíclics.
La sèpia
i el lluç no tenen toxines. Cal no abusar-ne però no deixar de consumir-ne. Tot
el que mengem, en major o menor mesura està contaminat.
9. Amb quina
freqüència es regenera la nostra pell?
Tota la
pell s’acaba autoregenerant un cop al mes.
10. Quin % dels
nostres àtoms es regenera cada any?
Un cop
l’any canviem el 90% dels àtoms de tot el cos.
11. Per què la
llet semidesnatada és la més recomanable?
Per
evitar contaminants liposolubles, que són la majoria, que hi ha a la llet
sencera.
La
desnatada perd les vitamines liposolubles i perd valor alimentari en l’època de
creixement del nen.
12. És convenient
pelar la fruita?
És
aconsellable pelar la fruita perquè les substàncies liposolubes es poden
acumular a la pell. En canvi, és on hi ha més concentració de vitamines i
fibra.
ACTIVITAT 3.2.
|
Exercici núm 2
Un microbi generalment passa per cinc etapes abans d’infectar l’home:
1.- El
microbi està allotjat en el cos d’un animal infectat
2.-El
microbi es transmet només de l’animal a l’home. Exemples: el carboncle, la
tularèmia, el Nipal, la ràbia i el virus del Nil Occidental.
3.- Els microorganismes
fan uns cicles curts de transmisssió secundària entre humans. Per exemple:
virosi d’Ebola i Marburg i la verola dels simis.
4.-L’hoste infecta l’home, cicle natural selvàtic.
5.- El microorganisme únicament “es dedica” a l’home. Exemples: malària,
xarampió, parotiditis, rubèola, verola i sífilis
No tots els microbis passen per totes cinc
etapes, a vegades es queden en una d’intermèdia.
A la 2a: el carboncle, la tularèmia, el Nipal,
la ràbia i el virus del Nil Occidental.
A la 3a: la virosi d’Ebola i Marburg i la verola
dels simis.
A la 5ª: malària, xarampió, parotiditis, rubèola,
verola i sífilis
Malaltia de Chagas (única que té origen al
continent Americà), sida, gastroenteritis, tuberculosi, rubèola, malària,
ebola, tètanmus, meningitis, sífilis, tos ferina, hepatitis, dengue, lepra,
febre groga, varicela, herpes, grip, pesta procina, ràbia, xarampió,
galteres, penumònia legionel·losi, salmonelosi, tifus i còlera.
d) Quines són les diferències
entre l'evolució d'una malaltia infecciosa en una zona tropical i una zona
temperada?
A les zones tropicals, la major part de les
malalties són transmeses per insectes, segurament a causa de la variació d’activitat
estacional. En canvi a les zones temperades per motius dels clima és més comú
que les infeccions causin inmunitat. En zones temperades hi ha poques
malalties d’aquest tipus que arribin a la segona i tercera etapa.
El xarampió, la rubèola i la tosferina només
poden existir des de fa 11.000 anys.
Les malalties epidèmiques només poden ahver
evolucionat des d’aquest moment.
|
|
Exercici núm. 1
Una vacuna és un preparat antigènic obtingut a
partir d’agents infecciosos, l’administracióp de la qual desencadena una
resposta immunitària específica, protectora enfront d’una determinada
malaltia infecciosa.
És un registre personal de control de les
vacunes que necessita una persona i a quina edat se les ha de posar. Les
vacunes sistemàtiques són les que s’ha de posar obligatòriament tota la
població i són d’interpès individual i comunitari. La resta de vacunes són d’interès
individual.
DTP (antitetànica, antidifèrica, antitetànica),
pòlio, triplevírica (xarampió, parotiditis i rubèola), hemophilus, hepatitis
B, neningococ, i tuberculina.
Una vacuna és una medicament que s’obté d’un
microorganisme. La vacuna de la griop s’elabora a partir de vuirus de la grip
morts.
El sistema immunitari desenvolupa limfòcits,
que són cèl·lules defensa contra els agents patògens. Hi ha dos tipus de limfòcits. Uns
que fan anticossos i uns que directament maten els bacteris o les cèl·lules
infectades per bacteris o virus. Amb això podem destruir la infecció i també
cèl·lules nostres dins les que s’amaguin els virus.
Els
bacteris es multipliquen molt de pressa, en canvi, per posar en marxa un
nombre prou gran dels limfòcits específics contra aquell invasor particular
ens cal temps. però el cos es queda amb un tipus particulars de limfòcits
anomenats “de memòria”.
Aquests
limfòcits, la propera vegada que topen amb el mateix invasor, les coses
aniran molt més de pressa. Els limfòcits de memòria començaran a dividir-se i
a actuar molt més intensament i en un parell de dies enlloc de necessitar una
setmana. El sistema immunitari ja coneix l’enemic, de manera que en les
properes ocasions ja no l’agafarà per sorpresa. Aquesta resposta secundària més ràpida i intensa
evita que el nombre de microorganismes arribi a nivells perillosos i la
infecció queda avortada de bon començament. Estarem immunitzats.
Doncs
la idea de les vacunes és simple. Es tracta d’aconseguir que el cos generi
els limfòcits de memòria sense necessitat de passar una infecció. Així, si un
dia arriba el microbi, l’eliminarem de seguida i no es desenvoluparà la
malaltia. Això es pot fer de moltes maneres. En ocasions el que es fa
és agafar els bacteris, matar-los d’alguna manera, i una vegada morts, injectar
una petita quantitat. No causaran la malaltia perquè ja estan morts, però si
que seran detectats pels limfòcits i es faran cèl·lules de memòria. El
problema és que cal estar ben segurs que realment els hem mort abans
d’injectar-los.
En
ocasions no cal matar-los del tot. Hi ha microbis que simplement s’atenuen.
Es tracten de manera que poden créixer, però ho fan lentament o sense
capacitat per matar les cèl·lules. Això permet una resposta molt més
efectiva, de manera que, en general no calen tantes dosis per aconseguir la
immunitat, però són vacunes més delicades de guardar sense que es facin
malbé.
De
fet, tampoc cal posar tot el bacteri. Ara ja sabem com fabricar les proteïnes
que fan els bacteris o els virus, de manera que podem posar només la proteïna en qüestió, sense el
microbi. Així segur que no hi ha risc d’infecció mentre que els limfòcits
seguiran identificant unes proteïnes que no són pròpies i cal eliminar. Quan
arribi la infecció, el limfòcit detectarà aquella proteïna i la resposta
immunitària es posarà en marxa immediatament. Aquest plantejament és el que
es fa servir per buscar vacunes contra el càncer. I encara més, hi ha vacunes
contra les toxines, vacunes de DNA i altres que vindran a
mida que la imaginació ens permeti fer-ne de més efectives i segures.
Al
final, és tracta de tenir un exèrcit (cel·lular) entrenat i a punt per si
arriba l’enemic. La llauna és que en necessitem un de diferent per cada
enemic en concret, però és que el sistema immunitari funciona així.
|
|
Exercici núm. 2
1.- Què s'enten per CÀNCER?
Malatia neoplàsica produida per la proliferacio
de cèl·lules incontrolades (tumor maligne) que no deixen viure les cèl·lules sanes.
RADIOTEÀPIA: Tractament que consisteix a
tractar el tumor amb radiacions per destruir les cèl·lules malignes.
QUIMIOTERÀPIA: També destruiex cèl·lules
malignes mitjançant compostos químics.
|
|
HOMES
|
DONES
|
|
pròstata
|
mama
|
|
pulmó
|
colon i recte
|
|
colon i recte
|
coll de l’úter
|
|
bufeta de l’orina
|
pulmó
|
|
càncer oral i de
faringe
|
limfoma no Hodgkin
|
|
estómac
|
ovaris i annexos
|
|
limfoma no Hodgkin
|
estómac
|
|
fetge
|
bufeta de l’orina
|
|
leucèmies
|
leucèmies
|
|
laringe
|
pàncrees
|
