dimecres, 23 d’octubre del 2013

Primer Europeu

a)   En l’article anterior hi ha una frase que sembla entrar en una de les controvèrsies més recents de l’antropologia:

«Ja fa dos anys que vam dir que era possible que l’Homo antecessor tingués origen asiàtic».
De quina polèmica es tracta?

La polèmica es refereix a que el crueament de camins entre els homínids provinents de l’Àfrica i de l’Àsia es un bon centre d’origen per a la dispersió de moltes espécies, que fins i tot encara no coneixem. Per tant hi ha la possibilitat de que l’Homo antecessor no sigui d’origen europeu.

b) El títol El primer europeu, és apropiat atenent el contingut de l’article?

Sí que ho és si tenimen compte que les restes del antecessor mes antic s’han trobat a Europa. Al jassiment d’Atapuerca. En canvi si l’article desenvolupes només el tema del origen de aquest homo antecessor, seria poc adequat perque no està encara si l’origen es Àsiatic.



2.- Fes un esquema i una explicació dels experiments per: Francesco Redi, Louis Pasteur i S.L. Miller. Quines aportacions han aportat a l'explicació de l'Origen de la vida?. Manca alguna altra aportació rellevant, quina?


I
 Francesco Redi (1626-1697).

Metge italià de la cort dels Mèdici,  pensador del s. XVII. Va ser important perquè es va afanyar, tot i l’ambient especulatiu del seu temps, a refutar la teoria de la generació espontània amb un senzill experiment de laboratori.

1.- Va col·locar uns bocins de carn a l’interior de diversos flascons.

2.- En va deixar alguns d’oberts (A), altres els va cobrir amb una gasa (B), i va tancar hermèticament la resta (C).


3.- Al cap d’uns dies va observar:
A) La carn del primer recipient contenia “cucs”, que en realitat eren larves de mosca.
B) El segon recipient no contenia cap larva, però va trobar uns quants ous de mosca a sobre de la gasa.
C) El tercer recipient no tenia cap larva. La carn, malgrat tot, es va fer malbé en els tres caos.



La CONCLUSIÓ que en va extreure va ser: No es pot crear éssers vius a partir de la matèria inert.




II

Louis Pasteur, Escola Normal de París

Per rebatre altres investigadors que afirmaven ser capaços de generar vida controladament a l’interior d’un recipient, Pasteur va fer el segëutn experiment:
1.- Va col·locar un brou de carn a l’interior d’un matràs.

2.-Després va bullir-lo molt mes temps, perquè quedès estèril (sense microorganismes).
3.- El matràs tenia la boca retorçada en forma de coll de cigne, i així el brou pot romandre estèril indefinidament, perqu`pe hi entra l’aire, però ,els microorganismes es queden a la part baixa del tub.

4.- Va posar el mateix aldo en un matràs amb el coll tallat, i va tarda molot poc tems a descompondre’s.



La CONCLUSIÓ que en va extreure va ser: els microorganismes tampoc provenen de generació espontània. Pasteur va demostrar que només la vida PODIA GENERAR VIDA.





III

  S.L. MILLER:

  Stanley Miller, Universitat de Chicago

Va investigar en que van apareixer les primeres formes de vida.
1.- Va construir un aparell que tractava de reproduir les condicions d’atmosfera primitiva postulades per Oparin i Haldane.

2.- Va sotmetre una barreja de vapor d’aigua, metà, amoníac i hidrogen a fortes descàrregues elèctriques.

3.- El resultat va ser l’obtenció d’algunes molècules orgàniques, erntre elles 13 dels 20 aminoàcids presents en les proteïnes.


La seva aportació va ser mostrar que era possible que la Terra primitiva hagués evolucionat de condicions abiòtiques (sense vida) a condicions prebiòtiques (prèvies a la vida).


El 1961 el científic català Joan Oró va aconseguir per primera vegada si la síntesi abiòtica de l’adenina, un dels components del DNA i RNA. Cap laboratori, però, no ha pogut repetir el pocès final, el que transformaria els components bioquímics en una estructura viva.
3.- Cercar una explicació documentada sobre l’origen de la vida: gènesis, mitologia... , fes un breu esquema d’aquesta documentació. Fes un breu esquema de l’origen de la vida des del punt de vista científic. Fes una comparació entre aquests dos esquemes.

La  panspèrmia és una teoria que vol explicar l’origen de la vida d’una manera no científica.

PANSPÈRMIA
TEORIA CIENTÍFICA
S. V aC.
Anaxàgores creu que hi ha un nombre infinit de gèrmens o espermata distribuït a  tot l’univers.

L’aparició de la vida és tan singular que difícilment ha sorgit més d’un sol cop.

Origen extraterrestre

Origen incert

La vida és eterna (teoria eternalista)

Hi deu haver un origen, en què es va passar de l’existència abiòtica a la biòtica.
El 1906 Svante. August Arrhenius postula que la vida hauria pogut arribar a la Terra procedent de l’espai.
Avui s’intenten recrear les condicions prèvies a l’aparició dels éssers vius a través de l’estudi d’alguns planetes i satèl·lits.
Altres científics parlen de cèl·lules o espores que viatgen pel cosmos.

S’està estudiant microorganismes a les xemeneies hidrotermals del fons de l’oceà com un dels possibles ambients que explicarien la vida en condicions extremes.

En alguns meteorits s’han trobat aminoàcids d’origen extraterrestres
L’univers evoluciona cap a un equilibri i els éssers vius evolucionen cap a la complexitat.

Els radiotelescopis han revelat la presència de petites concentracions de molècules orgàniques entre la matèria interestel·lar.

Els radiotelescopis han revelat la presència de petites concentracions de molècules orgàniques entre la matèria interestel·lar.








dijous, 10 d’octubre del 2013

Paradoxa dels bessons


LA PARADOXA DELS BESSONS

En física, la paradoxa dels bessons és un experiment mental a relativitat especial en el qual un bessó fa un viatge a l'espai en un coet d'alta velocitat i torna a casa per descobrir que ha envellit menys que el seu bessó idèntic que s'havia quedat a la Terra. Aquest resultat sembla sorprenent, ja que cada bessó veu a l'altre bessó com a viatger, per la qual cosa, segons una aplicació ingènua de la dilatació del temps cadascú paradoxalment hauria de trobar que l'altre a envellit més lentament. En definitiva, aquest experiment analitza la diferent percepció del temps entre dos observadors amb diferents estats de moviment.
Aquesta paradoxa va ser proposada per Einstein en desenvolupar el que avui es coneix com la relativitat especial. Aquest teoria postula que la mesura del temps no és absoluta i que, donats dos observadors, el temps mesurat entre des esdeveniments per aquests observadors, en general, no coincideix, sinó que la diferent me
sura de temps depèn de l'estat de moviment relatiu entre ells. Així, en la teoria de la relativitat, les mesures de temps i espai són relatives, i no absolutes, ja que depenen de l'estat de moviment de l'observador 

BigBang, Forats negre i de cuc


QUÈ ÉS EL BIGBANG?

Es descriu al Big Bang com l'instant en que una bola concentrada d'energia esclata, convertint-se en matèria i expandint-se a gran velocitat.
Es creu que va succeir fa uns 15.000 milions d'anys i que en aquell moment la temperatura va assolir valors molt alts.
Al haver-hi una temperatura tant alta les fòrmules i definicions de la física actual deixen de tenir sentit. Per tant, res es pot afirmar amb tota seguretat matemàtica sobre aquell moment zero de l'univers.
Si s'accepta que des d'aquell moment l'univers va començar a expandir-se i a refredar-se, podem parlar de que en aquell instant es va produir l'inici de l'univers actual.

QUE SÓN ELS FORATS NEGRE, I ELS FORATS DE CUC?
En astronomia un forat negre és una concentració de matèria de molt alta densitat, tan que la seva força gravitatòria és tant elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant res  que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-se'n, excepte per mitjà de l'efecte túnel quàntic. El terme forat negre no s'ha d'entendre com un forat en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tant sols la llum. És per aquest motiu que se'ls anomena negres.

En física, un forat de cuc, també conegut con un pont Einstein-Rosen, es una hipotètica característica topològica d'un espai-temps, descrita per les equacions de la relativitat general, la qual es essencialment "una drecera" a través de l''espai i el temps. Un forat de cuc té com a mínim dos extrems, els quals estan connectats per una única "gola", fent que la matèria es pugui "desplaçar" d'un extrem a l'altre a través d'aquesta.
Avui en dia encara no s'ha descobert cap evidència de que l'espai-temps conegut contingui estructures d'aquests tipus, és a dir, els forats de cuc són una teoria hipotètica.

Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua


2013: ANY INTERNACIONAL DE LA
COOPERACIÓ EN L'ESFERA DE L'AIGUA
L'objectiu d'aquest Any Internacional és crear consciència sobre les possibilitats d'una major cooperació, els desafiaments que enfronta la gestió de l'aigua davant l'augment de la seva demanda, la distribució i els serveis dels recursos hídrics.

El desembre de 2010, Unesco va declarar el 2013 com l'any de les Nacions Unides per a la Cooperació en l'esfera de l'aigua. L'any posarà de relleu els casos d'èxit d'iniciatives de cooperació en aquesta temàtica i identificarà temes candents sobre educació relatius a l'aigua, la diplomàcia de l'aigua, la cooperació en el finançament, els marcs legals nacionals i internacionals i els vincles amb els objectius de desenvolupament del mil·lenni.

També serà una oportunitat per aprofitar l'impuls generat a la conferència de Nacions Unides sobre desenvolupament sostenible i per donar suport a la formulació de nous objectius que contribuiran al desenvolupament dels recursos hídrics que siguin veritablement sostenibles.

El CSIC i Aqualogy es sumen a aquesta celebració amb una proposta d'activitats el propòsit de les quals és contribuir en l'augment del coneixement i la cultura científica de la població al voltant d'un bé tant essencial con es l'aigua, creant així un entorn favorable per a la generació de noves idees i possibles solucions als problemes que planteja.